Per cert…

 

 

… us ho vaig comentar a classe però no ho vaig fer explícit per aquí. El dia en que un altre incident va ser present en les meves 5 hores al CADES. 

Després de dinar, com ja sabeu, els estirem a les màrfegues i els hi canviem el bolquer perquè puguin descansar un estona fins l’hora de marxar a casa i jo mentre amb una altre educadora canviàvem un noi, per sorpresa em vaig veure implicada en una estirada de cabells. Va ser molt ràpid la manera d’actuar d’ell però l’estona que va estar estirant-me va ser eterna… jo no vaig poder fer res, només esperar a que les seves dues mans s’allunyessin, respirar fons i amb l’ajuda dels educadors, parlant amb ell suaument, tranquil·litzant-lo, intentant que es distreies amb qualsevol cosa per deixar-me anar… finalment al cap d’una bona estona en Pol em va deixar anar però ell va continuar “girat” intentant mossegar i esgarrapar a l’educador. Al final li vam haver de fer una contenció tirant-lo al terra fins que es tranquil·litzés.

Ell a part de tenir paràlisis cerebral també té trets psicòtics i en moltes ocasions l’hem d’apartar d’algunes persones perquè sinó poden prendre mal.

 

El que més em va sorprendre és que quan ja tot havia passat, en Pol es va asseure al terra, en una cantonada i només feia que riure amb cara de satisfet tot i no saber que allò que havia fet estava malament, per això no pots castigar-lo o dir-li que allò no es pot fer perquè quan un d’aquests nois té un brot psicòtic l’últim que pots fer és cridar-lo i dir les coses de mala manera perquè ells no ho entenen i la reacció pots ser molt pitjor.

 

Això ha estat una de les tantes experiències que viuré dins el CADES…

 

 

 

Un altre dia a la hípica…

 

 

Un altre dia a la hípica:

 

Avui com tants altres dies he tornat a la hípica. Hem pujat amb tres nois, l’educador, la fisioterapeuta, un voluntari i jo.

S’ha fet el treball corresponent de fisioteràpia tant dalt del cavall com a la cadira de rodes ja que molts nois abans de pujar se’ls hi fa un petit massatge a les cames i braços per estar més relaxats i amb una mica més de flexibilitat alhora de poder pujar al cavall.

Amb un dels nois, en Pol, se li fa també una estimulació visual i de moviment ja que li donem una pilota i al passar per el costat d’un cubell ell l’ha de llançar i posar-la dins sense que el cavall pari. És una gran estimulació per ell.

El que també tenim molt en compte que els nois que pujen asseguts sobre el cavall tinguin una posició còmode i el més recta possible perquè ells mateixos amb l’ajuda d’objectes com una cunya puguin agafar-se al cavall i se sentin més protegits, així també fem que tinguin una postura el més correcte possible.

Després porten pastanagues que ells mateixos li donen a l’animal i poder tenir més contacte amb ell i després poder-lo raspallar.

 Així ha estat un altre dia a la fantàstica hípica de Begues. I per moltes històries més…

al centre…

un cop al centre, a l’hora de dinar l’educador em va estar guiant i ensenyant per donar-li de menjar al Fèlix. En Fèlix és un noi que fins fa poc porta una sonda i tot el que pren ho fa a través d’ella el qual és necessari utilitzar guants. És molt important que en fer l´ús de la sonda es tingui el braç esquerre de’n Fèlix totalment controlat, o bé aguantant-lo entre les cames de l’educador o passant aquest braç per l’esquena del mateix educador ja que el seu braç no el controla gaire ( es pot dir perquè s’entengui, que el cervell no reconeix que hi ha un braç i aleshores està descontrolat). Un cop acabat se li canvia el bolquer com a la resta de nois i així pots tenir un vincle i contacte més fort amb ells.

l’Educador sempre està controlant que tot estigui correcte sobre el que fa la gent de pràctiques i sobretot utilitzen molt l’empatia en primers dies de pràctiques tot i jo portant temps allà perquè no poden haver-hi errors greus com el tema de la medicació i els que porten sonda per menjar.

la connexió amb els nois

l’empatia i l’assertivitat és clau per traballar amb aquest tipu de nois. L’educador estableix un vincle molt fort amb ells sobretot alhora de treballar amb ells la hipoteràpia. Són nois amb paràlisi cerebral molt afectats i depenen completament de tu i l’educador intenta fer d’ells que tinguin una vida una miqueta millor i poder millorar la mobilitat mitjançant la hipoteràpia ja que aquests nois gairebé tenen molt poca mobilitat i la que tenen és molt rígida.

Quan realment pots conectar més amb ells és alhora de fer altres tallers com la psicomotricitat o l’estimulació visual i sobretot alhora de canviar-los després de dinar o mentre dinen.