… us ho vaig comentar a classe però no ho vaig fer explícit per aquí. El dia en que un altre incident va ser present en les meves 5 hores al CADES.
Després de dinar, com ja sabeu, els estirem a les màrfegues i els hi canviem el bolquer perquè puguin descansar un estona fins l’hora de marxar a casa i jo mentre amb una altre educadora canviàvem un noi, per sorpresa em vaig veure implicada en una estirada de cabells. Va ser molt ràpid la manera d’actuar d’ell però l’estona que va estar estirant-me va ser eterna… jo no vaig poder fer res, només esperar a que les seves dues mans s’allunyessin, respirar fons i amb l’ajuda dels educadors, parlant amb ell suaument, tranquil·litzant-lo, intentant que es distreies amb qualsevol cosa per deixar-me anar… finalment al cap d’una bona estona en Pol em va deixar anar però ell va continuar “girat” intentant mossegar i esgarrapar a l’educador. Al final li vam haver de fer una contenció tirant-lo al terra fins que es tranquil·litzés.
Ell a part de tenir paràlisis cerebral també té trets psicòtics i en moltes ocasions l’hem d’apartar d’algunes persones perquè sinó poden prendre mal.
El que més em va sorprendre és que quan ja tot havia passat, en Pol es va asseure al terra, en una cantonada i només feia que riure amb cara de satisfet tot i no saber que allò que havia fet estava malament, per això no pots castigar-lo o dir-li que allò no es pot fer perquè quan un d’aquests nois té un brot psicòtic l’últim que pots fer és cridar-lo i dir les coses de mala manera perquè ells no ho entenen i la reacció pots ser molt pitjor.
Això ha estat una de les tantes experiències que viuré dins el CADES…
